| sexta-feira, novembro 12, 2004 |
| Para hoje, ou amanhã |
Véns (Lluís Llach)
Véns com un déu nu
amb un rínxol de mar als cabells.
Faig per no encreuar
el convit dels teus ulls a l'amor,
jo anava cap a ponent, ric de presses, pobre en temps
però res d'això no et commou
i així vols seduir-me, així vols seduir-me... així.
Véns quan ja me'n vaig
sense ganes de jocs ni enrenous.
Saps que em pots guanyar
i m'encercles el sexe, el cap, i el cor.
Parles de fer un món millor junt amb mi, sempre junts,
Em dius que em vols insubmís
i així em fas somriure, i així em fas somriure... així.
Sol, però no pas boig,
sé que el nostre demà és d'un dia o dos.
Com vols allitar
el teu cos de vint anys i el meu cos.
Treu-me la mà del damunt, i què em deies del PP,
sí, però només un moment,
i així em fas somriure, em fas somriure... així.
I quina sort que has arribat, trasbalsant-me quietuds,
deixant-me el cor a punt d'esclat quan em creia vençut.
Perquè has obert alguna llum
amb les espurnes dels teus ulls
i aquest somriure màgic.
Perquè has encès alguna llum
en l'horitzó que tinc als ulls
i que ara em sembla màgic.
Quan demà seré
riu avall entre els aubis de tardor,
vull mirar-me el sol
més feliç que captiu dels records.
Treu-me els teus llavis dels ulls, ser d'esquerres és un pal,
deixa la llum com està
i mai no l'apaguis.. mai no l'apaguis... no.
|
| posted by George Cassiel @ 2:16 da tarde |
|
|
|
|
|
GEORGE CASSIEL
Um blog sobre literatura, autores, ideias e criação.
_________________
"Este era un cuco que traballou durante trinta anos nun reloxo. Cando lle
chegou a hora da xubilación, o cuco regresou ao bosque de onde partira.
Farto de cantar as horas, as medias e os cuartos, no bosque unicamente
cantaba unha vez ao ano: a primavera en punto."
Carlos López, Minimaladas (Premio Merlín 2007)
«Dedico estas histórias aos camponeses que não abandonaram a terra, para encher os nossos olhos de flores na primavera»
Tonino Guerra, Livro das Igrejas Abandonadas |
| |
|
|
